TheGreenHood

Categoria: Notícies

En aquesta categoria, TheGreenHood tractarà les notícies més rellevants i impactants sobre el medi ambient. Tanmateix, és de vital importància informar els nostres lectors sobre les principals novetats mediambientals i alertar-los de les conseqüències que comporten.

Aquest apartat es trobarà en constant actualització i renovació. Aportarem anàlisis crítiques i reportatges interessants per comprendre la momentaneïtat de l’ecologia mundial.

  • L’Amazònia en flames: incendis, sequeres i crim organitzat amenacen el pulmó del planeta

    L’Amazònia en flames: incendis, sequeres i crim organitzat amenacen el pulmó del planeta

    El 2024 ha estat un dels anys més devastadors per a la selva amazònica, amb incendis rècord i una creixent explotació il·legal

    L'Amazònia i la desforestació
    L’Amazònia i la desforestació

    Històricament, els governs han considerat l’Amazònia com una zona d’explotació, amb poca atenció a la sostenibilitat i als drets dels pobles indígenes. L’any 2024, aquesta selva tropical ha patit incendis descontrolats i una sequera extrema, agreujats per la crisi climàtica, provocant l’any amb més focs des del 2005.

    Les flames, a més de contribuir a la desforestació, han estat utilitzades per desbrossar terres per a la ramaderia, segons sospiten les autoritats. Aquesta situació ha encès les alarmes sobre un possible punt d’inflexió irreversible en l’ecosistema amazònic.

    Amb una extensió que comprèn vuit països i un departament d’ultramar de França, l’Amazònia emmagatzema enormes quantitats de diòxid de carboni, regula el clima global i alberga prop del 20% de l’aigua dolça del planeta, a més d’una biodiversitat única amb 16.000 espècies d’arbres conegudes.

    Tanmateix, el crim organitzat i les economies il·legals, com la mineria d’or, estan accelerant la desforestació a un ritme alarmant. “Els ingressos d’aquestes activitats il·lícites, en molts casos, superen els pressupostos governamentals destinats a combatre-les”, adverteix Bram Ebus, consultor de Crisis Group a Llatinoamèrica.

    Malgrat el panorama desolador, el Brasil i Colòmbia han informat de descensos en la desforestació en comparació amb anys anteriors. Sota la presidència de Luiz Inácio Lula da Silva, l’Amazònia brasilera ha registrat el seu nivell de destrucció més baix en nou anys, després d’haver arribat a un punt crític durant el govern de Jair Bolsonaro. A Colòmbia, la ministra de Medi Ambient, María Susana Muhamad, ha alertat que la tendència positiva podria no sostenir-se el 2024 a causa de l’impacte d’El Niño, que ha intensificat la sequera i els incendis.

    El 2025 serà un any clau per al futur de l’Amazònia. El Brasil es prepara per rebre a Belém do Pará la primera Conferència de les Parts (COP) de l’ONU a la regió, un esdeveniment que podria marcar un abans i un després en la lluita per la conservació d’aquest ecosistema vital.

  • España lanza “bosques para el futuro”: un proyecto ambicioso para revitalizar el paisaje natural

    España lanza “bosques para el futuro”: un proyecto ambicioso para revitalizar el paisaje natural

    Iniciativa Sin Precedentes para Combatir la Desertificación, Promover la Biodiversidad y Mitigar el Cambio Climático

    En una medida sin precedentes para la conservación y restauración del medio ambiente, el gobierno de España ha dado luz verde a uno de los programas de reforestación más ambiciosos del país en las últimas décadas. “Bosques para el Futuro” es un plan estratégico que no solo busca devolver la vida a miles de hectáreas de territorio degradado, sino también sentar las bases para un futuro más verde y sostenible.

    El proyecto se centrará en la restauración de 200.000 hectáreas a lo largo de los próximos cinco años, priorizando la plantación de especies autóctonas como el roble, el pino piñonero, la encina y el alcornoque, entre otras. Esta selección no es arbitraria; estas especies son vitales para la regeneración de ecosistemas nativos, la captura de dióxido de carbono y la prevención de la erosión del suelo, factores cruciales en la lucha contra la desertificación y el cambio climático.

    El Ministro de Medio Ambiente, en la presentación oficial del programa, subrayó que “Bosques para el Futuro” va más allá de la simple replantación. “Este es un compromiso integral con la naturaleza y las comunidades. Vamos a trabajar mano a mano con municipios, escuelas, empresas y organizaciones no gubernamentales para asegurar que la reforestación no solo sea efectiva, sino también educativa y económicamente beneficiosa para las regiones afectadas”, afirmó. 

    El programa se basa en cinco pilares fundamentales:

    • Restauración Ecológica: Identificación y rehabilitación de áreas críticas afectadas por incendios, tala ilegal, y desertificación.
    • Educación Ambiental: Programas en escuelas y comunidades para enseñar la importancia de los bosques y cómo cuidarlos, fomentando un sentido de responsabilidad ambiental desde la infancia.
    • Desarrollo Sostenible: Promoción de la agroforestería como una práctica que integra la agricultura con la conservación de los bosques, ofreciendo beneficios tanto ecológicos como económicos.
    • Conservación de la Biodiversidad: Creación de corredores ecológicos que permitan el movimiento y la reproducción de especies animales y vegetales, fortaleciendo así la biodiversidad.
    • Investigación y Monitoreo: Implementación de estudios científicos para evaluar el impacto del programa y ajustar las estrategias de reforestación según los resultados obtenidos.

    La financiación del proyecto proviene de una combinación de fondos europeos destinados a la recuperación verde post-pandemia, donaciones privadas y parte del presupuesto nacional para el medio ambiente. Para garantizar la transparencia y el uso eficiente de estos recursos, se ha establecido un comité de supervisión compuesto por expertos en ecología, economía y gestión pública.

    El plan incluye no solo la plantación, sino también el mantenimiento a largo plazo de los bosques restaurados, con medidas para prevenir incendios, controlar plagas y asegurar la salud de los árboles jóvenes. Se espera que esta iniciativa no solo mejore el paisaje natural de España, sino que también cree empleo verde, promueva el turismo ecológico y sirva como modelo para otras naciones con desafíos ambientales similares.

    Los primeros trabajos de plantación están programados para comenzar este otoño, aprovechando la temporada ideal para la germinación de muchas especies autóctonas,

  • L’arribada de Trump a la Casa Blanca i les seves conseqüències climàtiques

    L’arribada de Trump a la Casa Blanca i les seves conseqüències climàtiques

    Les eleccions per la presidència dels Estats Units sempre són mediàtiques a escala mundial. Tothom coneix la importància i magnitud d’aquest país, la seva economia i les seves capacitats productives. Aquest any, però, la campanya electoral es presentava més tensa que mai, ja que ja es coneixia a la perfecció un dels seus candidats: Donald Trump.

    Els EUA abandonaran l’Acord de París el gener de 2026

    El 27 de gener de 2025, la seva administració va notificar formalment a l’ONU la seva intenció de retirar-se de l’Acord de París. La polèmica decisió serà efectiva a partir del 27 de gener de 2026. Aquesta és la segona vegada que els Estats Units, el segon major emissor de gasos d’efecte hivernacle del món (després de la Xina), abandona aquest pacte climàtic global.

    Durant la seva primera estada a la Casa Blanca, li va faltar temps per demostrar la poca importància que li donava al canvi climàtic. Tan poca era, que va arribar a dir que no existia tal cosa. Trump ha estat un crític vocal del consens científic sobre el canvi climàtic. Durant anys, ha qualificat el fenomen de “bufada” i “invent”, afirmant en un tuit del 2012 que el concepte va ser “creat pels xinesos” per guanyar avantatge econòmic, com bé explicava la BBC l’any 2016. Com a president, va retirar els Estats Units de l’Acord de París el 2017, argumentant que era “molt injust” per al país i la seva economia (així ho recollia The New York Times l’any 2017). A més, la seva administració va eliminar regulacions ambientals clau, com el Pla d’Energia Neta d’Obama. Addicionalment, el govern del controvertit empresari va promoure l’expansió dels combustibles fòssils.

    Trump durant la seva primera campanya electoral, 2016

    Així doncs, aquesta darrera retirada posa en perill els esforços internacionals per limitar l’augment de la temperatura global en 1,5°C. Aquest és un llindar crític per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic, com la desaparició de països sencers o la destrucció d’espais protegits. L’abandonament de l’acord no només debilita els esforços internacionals per reduir emissions, sinó que també envia un missatge perillós a altres països, podent incentivar la inacció. A més, la falta de compromís dels Estats Units posa en perill el finançament per a països en desenvolupament, ja que era un dels principals contribuents als fons climàtics globals.

    Reaccions i importància

    Tot i la dràstica decisió, figures reconegudes s’han posicionat. El multimilionari Michael Bloomberg ha anunciat que finançarà els compromisos climàtics dels Estats Units a través de fundacions privades. A més, la comunitat internacional ha reafirmat el seu compromís amb l’Acord de París. Associacions, empreses i sindicats han destacat la necessitat d’accelerar les accions per reduir emissions.

    La retirada dels Estats Units és un recordatori urgent que la lluita contra el canvi climàtic requereix una col·laboració global ferma i sense excuses. Molts territoris, les seves espècies i les persones que hi habiten estan en perill. El problema de les amenaces esmentades són imminents, però si els governs no frenen els peus a les grans empreses i impulsen mesures per aturar la pujada de temperatures, les conseqüències poden ser inimaginables.